Cropped

10 de juny de 2018

Dansa, teatre, arts de carrer i un espectacle interdisciplinar completen l’oferta de diumenge


Si hi ha un nom lligat al Festival Tercera Setmana és el de la dramaturga, directora i escenògrafa Marta Pazos. La professional gallega ha estat present en totes les edicions del certamen. En aquesta tercera ho fa amb una adaptació irreverent del clàssic de Shakespeare, Sueño de una noche de verano (Teatre Principal, 21h). És una de les cinc opcions programades aquest diumenge 10 de juny, que comptarà amb el teatre de carrer de Flux (C/ del Micalet, 18h), les reflexions coreografiades sobre els processos creatius de Flicker (Centre del Carme, 19.30h) i noves epresentacions de dos muntatges que ja es pogueren gaudir dissabte: 40 Mil kms (Sala Russafa, 18h) i Un Vache de manége et son Orgameuh (Pl. del Patriarca, 12h i 18h).

L’irreverent Sueño de una noche de verano


Marta Pazos repeteix per tercera vegada consecutiva en el festival. I ho fa al front de la companyia Voadora, dirigint aquesta versió irreverent del clàssic de Shakespeare. En paraules seues, aquesta obra “parla, sobretot, de la llibertat de triar. Triar on perdre’t, triar a qui estimar, triar què fer amb el teu cos. De la identitat. De la mirada. D’altres maneres de llegir els cossos. I de construir un espai obert a la diversitat sexual, corporal i de gènere. Un bosc on els límits siguen més flexibles. On el destí no siga la finalitat, on la finalitat siga el trànsit”.

La companyia gallega Voadora es va formar en 2017 al voltant de la directora, actriu i artista plàstica Marta Pazos; l’actor i músic Hugo Torres; i el productor, realitzador i també músic José Díaz. Al llarg d’aquests onze anys de vida han produït catorze espectacles, però no va ser fins Calypso (2016) que van arribar a terres valencianes, precisament com a part de la programació de la primera edició de Tercera Setmana. Els seus muntatges pivoten al voltant de la seua musicalitat, la recerca incessant de nous públics i la ineludible assumpció de riscos.

>> MÉS INFO ACÍ

Flux, l’obra que ens ensenya com som en realitat


Quan posem un espill en el carrer que reflecteix actituds, situacions casuals, o vianants que interactuen de manera fugaç, reflexionem millor. Flux convida a què participem del joc en un espai de comunicació i diversió, perquè no hi ha lloc més teatral que les ciutats. Conduïts per la veu de Txubio, un altaveu que és consciència i deliri, els vianants es veuen retratats amb lupa i posen damunt la taula les situacions més imprevisibles. Amb una catifa roja inclosa, per allò dels irresistibles quinze minuts de fama. Amb aquesta obra, la companyia Zanguango Teatro va aconseguir el Premi a l’Espectacle més original i innovador en el Festival Internacional de Teatre i Arts de Carrer de Valladolid 2016.

Fundada en 1993, la companyia cobra sentit en conjuminar el treball de l’actor i el del grup. D’aquesta manera, ha produït tant espectacles de sala (Cualquiera que nos viera, Aquí va a pasar algo, Esto no me lo esperaba…), com de carrer (Al fondo a la derecha, Flux…), amb textos d’autoria col·lectiva que reflecteixen les preocupacions quotidianes, els grans temes que ens inquieten, com la recerca d’identitat, des del punt de vista de l’humor corrosiu, a vegades absurd, però també crític i compromés. Un teatre lúdic que ens fa riure.

>> MÉS INFO ACÍ

Flicker, l’obra que no amaga res


“Flicker” fa referència al parpelleig de la llum de la càmera cinematogràfica. En 1966, l’artista d’avantguarda Tony Conrad va plantejar que precisament aquest parpelleig i l’alternança veloç de llum i foscor eren l’essència del cinema. Els uruguaians Magdalena Leite i Aníbal Conde adapten aquesta idea i l’apliquen al cos alhora que es pregunten quina deu ser l’essència i allò que constitueix el fet escènic. L’obra és el que veiem i correspon al públic buscar el significat del que està passant i teixir el relat narratiu.

Flicker és el quart treball de la unió artística entre Magdalena Leite i Aníbal Conde, uruguaians residents a Mèxic. Experimento X5, Videoclip i Dance Dance Dance en van ser els anteriors. Magdalena és coreògrafa, ballarina i docent. Enfoca el treball cap a la recerca de respostes a problemàtiques estètiques vinculades a la dansa i a l’art contemporani. Aníbal és videoartista i performer. Treballa l’escena des de la cruïlla de disciplines i realitza vídeos experimentals enfocats a l’aspecte formal de la imatge en moviment. Flicker es va crear en les Residencias 2017 de La Casa Encendida i el CA2M, dins del projecte LOS40.

>> MÉS INFO ACÍ

40 mil kms, immigrants en primera persona


40.000 mil kms ens mostra mitjançant les experiències d’una boliviana, d’un haitià, d’una espanyola i d’una argentina jueva què vol dir ser immigrant a Xile. El racisme, la discriminació o els problemes per a trobar un lloc de treball conviuen amb la sensació de desarrelament i la dificultat d’adaptar-se a un país amb uns costums aliens. L’obra, que barreja la realitat d’algunes vivències dels actors protagonistes mateixos amb la ficció pura, s’estrena a Europa en el Festival Tercera Setmana, fruit de la col·laboració entre el festival i el certamen Santiago Off.

>> MÉS INFO ACÍ

Un Vache de manège et son Orgameuh, el teatre-cavallet que s’acciona en munyir una vaca metàl·lica


Un Vache de manège et son Orgameuh és un conte per a tota la família. La història de deu vaques que ixen despistades de l’estable després d’un hivern dur. La llibertat del camp i el desig d’experimentar històries. I com res és el que sembla, perquè hi haja diversió, ací el ramat és un cavallet heterogeni de ferralla, fusta i cuir, al qual els menuts es poden muntar, impulsat pels pares mentre munyen els animals. Al compàs de la música d’un orgue únic, integrat per dinou campanes de fabricació artesanal entre grans bidons de llet.

>> MÉS INFO ACÍ

https://www.tercerasetmana.com/noticies/un-irreverent-sueno-de-una-noche-de-verano-arriba-al-festival-tercera-setmana

Enllaç copiat al porta-retalls