Lost Dog

Cal y Canto teatro

El protagonista de Lost dog és un gos. Un gos perdut, com es pot deduir del títol. Un animal que, com en el tango de Daniel Melingo, se’n va anar del barri i va deixar arrere tot el raval en el record. Ara vaga entre les restes d’un món assedegat. Per un plat de menjar, per un sostre davall la pluja, per un lloc calent. És una ombra en la nit que s’allunya de les llums dels cotxes. Un espectacle de titelles i d’objectes on el teló només s’alça les vegades imprescindibles, perquè la mirada de l’espectador conflueix amb la del gos i els peus i les cames dels actors es converteixen en els conductors suggeridors de la posada en escena. Sense paraules, perquè els gossos no parlen, i ni falta que els fa, ni a l’obra ni al gossos.

Kaspar Hauser. El huérfano de Europa

La Phármaco

Com es balla la primera trobada amb el món després de 17 anys de foscor? La Phármaco es mou i commou amb Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, una història real d’abandó i de violència. El cas d’un estrany jove que va aparéixer en 1828 en una plaça de Nuremberg i que amb prou faenes podia mantindre’s dret. Un xiquet salvatge allunyat dels codis socials que haurà d’inserir-se novament en la comunitat, mentre desvetlarà una intel·ligència ingènua per a la pintura, l’equitació, la lectura o la música, i fòbies peculiars.

Síndrhomo

La Teta Calva

Dos germans amb pensaments divergents però units en la mateixa situació de desesperació: ell amb Síndrome de Diògenes i ella sumida en una crisi existencial. I una tercera persona en discòrdia que és el bàlsam surrealista que, curiosament, els ancora a un indici de salvació en el present.

Un leñador no es un diseñador

juancallate

Un leñador no es un diseñador no és una obra teatral, no és una conferència, no és un monòleg, no és una exposició, però té un poquet de cada un d’aquests ingredients.

Vincles

Circ Bover

Una nova producció especial del Circ Bover per a la celebració de la primera dècada de la companyia.

Hakanaï

Adrien M / Claire B

Una ballarina tancada en una caixa, de grans dimensions, amb parets de tul blanc convertides en pantalles. Projeccions que ho inunden tot. És la dansa del segle XXV. En japonés, Hakanaï defineix allò fràgil, evanescent, transitori, allò que es troba entre el somni i la realitat. I així és aquest espectacle on s’encreuen la modernitat i la tradició, la fugacitat i la contemplació.

La capilla de los niños

Perros Daneses

Espectacle de Perros Daneses, una de les companyies valencianes més inquietes i arriscades del panorama actual. La capilla de los niños investiga els límits del teatre i la narració, del teatre i de la cinematografia, i de la memòria col·lectiva i la individual. Un exercici d’autoficció que ens presenta a Javier, un dramaturg (a qui dóna vida l’actriu Laura Sanchis) que decidit a escriure una comèdia sobre el telefem, acabarà convertit en un detectiu involuntari de l’assassinat de Les xiquetes d’Alcàsser.

Acorar

Produccions de Ferro

Un monòleg que porta al cor de Mallorca, amb l’excusa de la matança del porc. Acorar reflexiona sobre la identitat col·lectiva dels pobles. La paraula, acorar, dóna nom a l’acte de ficar una cosa a dins del cor o al fons d’un cos. Matar una bèstia traspassant-li el cor.

Oskara

Kukai dantza

Oskara és una producció cuidada on la dansa, la interpretació, l’espai escènic, la il·luminació i el vestuari atorguen una lluentor universal a un retrat local, el d’alguns passatges del folklore basc. Mites, tradicions i símbols. Tradició i avantguarda s’uneixen amb un bella plasticitat dalt de l’escenari de cortines infinites.

Conditions of being a mortal

HODWORKS

La prosaica realitat humana agafa aire i s’eleva en el tors de quatre ballarins-performers. Absència de tabús, desitjos nus, dos homes i dues dones, i totes les combinacions possibles. Fora màscares, perquè el desig funciona d’aquesta manera. Conditions of being a mortal, és una peça que situa la insuportable levitat de l’ésser en un territori de gaudi no exempt de brutalitat. Suggestiu. Les úniques veus són les dels pantaixos, els crits, els murmuris i la música de Franz Liszt. Un llenguatge universal que la coreògrafa Adrienn Hód (reconeguda com a la millor ballarina hongaresa contemporània) ja va explorar en la carnal Dawn. Un bolic d’històries que té matisos de teatre, d’òpera, de dansa clàssica i, fins i tot, de vodevil. Una sensualitat atlètica, la dels protagonistes, que es fon amb tanta plasticitat que ser mortal, en el fons i en la superfície, no pareix mala cosa.

Quixote

Grupo Puja!

Hi ha tants Quixots com lectors té la coneguda novel·la de cavalleria, però la lectura del grup Puja! és, sense cap dubte, una de les més sorprenents.

Tripula

Farrés brothers i cia.

Un viatge estàtic dins un globus aerostàtic. Un espectacle per navegar fora del món, deixant-te endur per l’aire i la imaginació.

Cariño

Pérez&Disla

Una parella que seu cara a cara. Intercanvien retrets, confessions i enutjos. Com si la vida fóra un partit de tennis; i els menyspreus, les manies i les promeses donaren punts.

La Extinta Poética

Nueve de Nueve

Hi ha obres que no s’acaben quan cau el teló. Acompanyen l’espectador fora del teatre i el sorprenen aplaudint a l’autobús o a la saleta de casa. La extinta poética és una d’aquestes. Una col·laboració entre la companyia Nueve de Nueve, Eusebio Calonge i Paco de la Zaranda.

Maldito otoño

La SubTerrànea

Amb la direcció de Paco Zarzoso (present per partida doble en el festival amb una altra de les seues obres més recents, Ultramarins) i la companyia La SubTerránea, Maldito Otoño és un cant a la celebració de l’existència i, alhora, un crit pel pas del temps. Tots els “això era i no era” acaben en “conte contat”, tots acaben precipitant-se cap a un final. És possible riure i plorar, simultàniament, quan es rememora el miracle quotidià d’estar vius?

Mulïer

Maduixa Teatre

Mulïer és un espectacle de dansa sobre xanques interpretat per cinc ballarines.

#deTraca

A Tempo Dansa

Mirar cap a un altre costat s’ha convertit en un dels esports més practicat els últims anys. Els refugiats han passat d’obrir els telenotícies a ser el fil musical que sentim mentre mengem a taula. El perill de les injustícies és que ens acostumem a conviure-hi. Que respirem alleujats perquè això no ens passarà mai, a nosaltres. #De Traca parla sobre aquesta fugida cap avant.

Satsuma 3.0

Scura Splats

Espectacle d’animació de carrer Itinerant on els personatges realitzen coreografies i acrobàcies sobre xanques amb la participació activa del públic.

Desde el infierno

Alarcón&Cornelles

Rafa Alarcón i Jerónimo Cornelles (autor també del text) cara a cara sota la batuta d’Isabel Martí. Un advocat i un assassí en sèrie de dones. Un pas a dos on res no és el que aparenta i ambdós lluiten, intrèpidament, per eixir-se’n amb la seua. Un thriller psicològic que es debat entre les ànsies de l’advocat per saber la veritat i guanyar el juí, coste el que coste, i els artificis del suposat assassí.

Orbis

HumanHood

L’ésser humà sempre ha sentit atracció per la Lluna. Jules Verne, George Méliès, H.G. Wells, Paul Auster, David Bowie, Pink Floyd o Bigas Lluna van plasmar en les seues obres aquesta fascinació per l’astre. La companyia britànica HumanHood s’uneix al llistat amb Orbis.

Martes de Carnaval

Centro Dramático Galego

Marta Pazos, està al capdavant d’aquesta producció, encàrrec del CDG, que suposa un pas avant més en la seua brillant carrera com a directora d’escena. I ho fa del braç del seu paisà Valle-Inclán. Dues parts de la trilogia Martes de carnaval (Las galas del difunto i La hija del capitán) componen el muntatge.

Lea

Círtrica

Un llibre llegat per Gustavo, el més gran dels mags, és el fil conductor d’aquest espectacle per a tots els públics que, fent-se valdre de les més variades disciplines circenses, aprofundeix en la màgia de les coses simples. L’única protagonista serà la portadora d’aquest secret.

Kiti Kraft

Bambalina

Només començar els primers assajos va aparéixer Kiti. El naixement espontani d’un personatge sempre és rebut a la sala d’assajos amb alegria. Poc després tots sentírem eixe vincle tan especial que connecta el titella amb el titellaire. Ens havíem proposat idear una petita vida, una biografia que hauria de meréixer ser contada als xiquets per alguna raó que fóra inspiradora, o si més no, que desprenguera bellesa mentre transcorria sobre l’escenari. I clar, quin món inventaríem per a un ésser tan ingenu si poguérem imaginar-lo a la nostra manera?

La Ternura

Teatro de la Ciudad

De la tragèdia grega, a la comèdia shakespeariana. El text La Ternura és una comèdia de llenyaters i princeses, d’amors possibles en llocs impossibles. Amb un únic desig que uneix tots els personatges: trobar la tendresa siga com siga, on siga, o amb qui siga. Una obra que naix de la relectura de Shakespeare durant l’estada en una illa. D’ací el seu tarannà pròxim a les històries dels còmics ambulants, de la commedia dell’arte, amb els enganys, els girs de la trama i les passions desfermades.

La Sección

a tiro hecho

La secció a què fa referència el títol és la Secció Femenina de la Falange. I les tres protagonistes de l’obra són Pilar Primo de Rivera, Carmen Polo i Mercedes-Sanz Bachiller. La història de les dones franquistes que van saber aprofitar l’oblit sistemàtic de les altres dones.

Mesa para 2

coLABse

En aquests temps en què la gent està més pendent de fotografiar el que menja en els restaurants que d’assaborir-ho, en què als fartons de tota la vida se’ls anomena foodies i on els cuiners s’han convertit en estreles de reality show, Mesa para dos explica els detalls de l’obertura d’un nou restaurant.

Les Solidàries

a tiro hecho

Amb autoria de Patrícia Pardo i dirigida per Carla Chillida (que repeteix també en aquesta edició del festival amb La Sección), l’obra declara que la pròxima revolució que toca serà feminista o no serà. Un punt de partida destrossador que no vol reivindicar res. Anhela construir un món nou on el sistema patriarcal fallit i corrupte no tinga cabuda. Una lluita anarquista de les dones en estrena rigorosa.

En criant sans faire trop de bruit

Yi fan Cirque

“M’agrada escoltar el silenci, però pense que de vegades és bo parlar”. Així comença En criant sans faire trop de bruit. Un home assegut amb una pila de llibres que s’anirà col·locant damunt del cap a manera de barret impossible.

Au pied du mur

100 Racines

Au pied du mur es pot traduir per “estar entre l’espasa i la paret”. Aquesta obra, de producció francesa i estrena nacional en el Festival Tercera Setmana, desafia les lleis de la gravetat constantment.

Ultramarins

la Hongaresa

Un dels textos més celebrats de Paco Zarzoso. Amb un elenc excepcional: Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro.

Todo el tiempo del mundo

Buxman Producciones

¿Y si olvidamos el recuerdo? Pablo Messiez construye y dirige, un bello texto a partir de la historia de su abuelo, el señor Flores (en la obra y en la vida real), propietario de una zapatería de señoras, en la que el autor pasó más de una tarde de infancia. Su abuelo además le hizo cómplice, cada noche, al caer la persiana del establecimiento, de todas aquellas historias que las clientas le confiaban.

Creepy Crawly

Led Silhouette

El terrible està contingut en la bellesa. Els estàndards inassolibles, les modes, la pressió per ser perfecte o les actituds autodestructives són fets comuns en el nostre segle. No es pot evitar el bombardeig de tendències nocives que ens arriben per mitjà de la televisió, la publicitat o les xarxes socials. La mentida més comuna és aquella amb què ens enganyem nosaltres mateixos. Creepy Crawly atorga pell i moviment a les contradiccions entre l’aparença i el ser.

Juego de niñas

Bullanga

En les distàncies curtes és on millor es coneix les persones.

Un Obús al Cor

La Perla 29

De nit fosca, un jove rep una telefonada per a alertar-lo que sa mare agonitza en un hospital. Mamprén un viatge a través de la neu i del fred, en què els fotogrames en sèpia de la seua vida desfilaran en un monòleg incessant protagonitzat per Ernest Villegas i dirigit a quatre mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet.

1789. En un universo paralelo

Teatro de la Resistencia

“El teatre no és una màquina del temps que té com a finalitat traslladar l’espectador a una altra època sinó un mecanisme que convida a reflexionar sobre la naturalesa humana en l’actualitat més estricta”. Paraules de Hadi Kurich, autor i director de 1789. En un universo paralelo.

Ceci 3.0

Cía Fadunito

Una cadira de rodes abandonada al carrer comença a desplaçar-se amb autonomia pròpia. Busca el contacte amb la gent. La provoca. Arranca somriures. La convida a asseure-s’hi al damunt.

Trio

Zircó Producciones

El teatre dins del teatre en un exercici de lupes convergents, al més pur estil

Barbados, etcétera

La Abducción

Barbados és un país americà, una illa entre el Carib i l’Atlàntic que forma part de les Petites Antilles. També és l’escenari de Barbados, etcétera, nova producció de La_Abducción.

Resaca

Il Maquinario Teatro

Una obra de creació col·lectiva molt pròxima al teatre documental. Un gènere que es reafirma sobre les taules i atorga fruits tan suggeridors com Resaca.

Dona no reeducable

Teatre Lliure

La vida de la periodista Anna Politkóvskaia va acabar el 2006 quan va ser assassinada per oposar-se al posicionament rus en el conflicte txetxé.