Toni Gomila vs Rafel Durán vs “Acorar”

acorar-galeria-03
Foto: Francesc Messeguer.

Un monòleg que porta al cor de Mallorca, amb l’excusa de la matança del porc. Acorar reflexiona sobre la identitat col·lectiva dels pobles. La paraula, acorar, dóna nom a l’acte de ficar una cosa a dins del cor o al fons d’un cos. Matar una bèstia traspassant-li el cor. La sobrassada, més enllà del folklore, és un tret d’identitat, de tribu, una manera de fer les coses i d’afrontar la vida. Rafel Durán a la direcció i Toni Gomila a la autoria i interpretación son els responsables de l’obra. A cada un li hem preguntat pel treball de l’altre a Acorar. Estes han sigut les seues respostes

Toni Gomila sobre Rafel Durán

“Rafel Duran va participar del projecte d’Acorar des del principi. Aquest text necessitava d’algú que conegués molt bé el caràcter dels mallorquins i que alhora dominàs els secrets de posar un text sobre l’escenari, i Duran i Nies Jaume –l’ajudant de direcció- foren perfectes per aquesta tasca. Em varen fer suggeriments i aportacions al text, ajudant-me a arrodonir-lo, a donar-li consistència i a fer-lo presentable en públic. Duran tenia ben clar el tipus d’espectacle, la manera com havíem de contar aquesta història, fent-me un vestit a mida, inclús reservant pel final la seva signatura més pròpia. Però del que més agraït li estic és del creixement com a intérpret que em va ajudar a aconseguir en el procés d’assajos. Assajant Acorar em va trencar les resistències internes, els límits inconscients que tenia instal·lats i que necessitava trencar per tal que les emocions tenguéssin via lliure i directa de la profunditat del sentiment cap als espectadors. Un creixement a estones dolorós, molt: assajar és com pujar una escala, ahir arribàrem a un replà, però l’escala segueix pujant, sempre, em deia. Després d’assajar Acorar em sent mes dúctil i mes encoratjat per assumir nous reptes.

Complicitat, aprenentatge, professionalitat són els vértex del cim que pujàrem junts”.

Rafel Durán sobre Toni Gomila

“Ser illenc significa que d’entrada ja tens uns límits geogràfics que et determinen tot un món. I és clar, néixer en una illa en el moment que deixa de ser molt pobra i de cop i volta es torna rica gràcies al turisme de masses et pot trastornar tant que pots arribar a certs límits esquizofrènics. Una illa és una llauna de conserves. Els illencs convivim   avui mateix entre tradicions arcaiques, llegendes fabuloses i tota la modernitat tecnològica que hi ha al nostre abast.

En Toni Gomila tot i haver viscut temporades fora de la seva illa ho sap prou bé i hi ha reflexionat molt. No debades escriu Acorar mentre prepara a Argentina l’espectacle TOT del dramaturg i director Rafael Spregenbuld.  

A partir d’un ritual antic de supervivència que encara se celebra en plenitud en tota la pagesia mallorquina, la matança del porc, en Toni basteix un retrat de la societat actual illenca. No evoca la nostàlgia. Parla de la Mallorca d’avui que intenta sobreviure davant un món cada vegada més globalitzat i  posa en qüestió la identitat de tots aquells mallorquins que des de sempre s’han enlluernat més per les novetats d’última hora que arriben de fora que per mantenir la seva identitat cultural, i en el paisatge de fons, desgraciadament descobrim a la mateixa societat aplaudint la corrupció d’uns polítics sense escrúpols d’ençà que a l’illa hi corren tants diners.

Acorar significa aniquilar, donar un cop mortal que travessi el cos fins a arribar al cor. A la matança del porc, a Mallorca, el ganivet o ganiveta (depen del lloc es diu en femení o en masculí) que s’utilitza per dur a terme aquesta acció s’anomena acorador o acoradora.

Acorar, per tant, és un text valent perquè raona i reflexiona metafòricament sobre la manca d’autoestima de la societat illenca, de la seva involució identitària, de la pèrdua progressiva de la seva fràgil idiosincràcia peculiar, de les seves pors atàviques i dels seus tòpics i fins i tot dels seus estereotips rurals. Un discurs que, sens dubte, a hores d’ara, (almenys als mallorquins) ens feia falta”.

 

“Acorar” es podrà disfrutar el dissabte, 17 de juny, a partir de les 20.00h, en el Teatre Micalet de València. Entrades ací.

Toni Gomila i Rafel Durán. Foto: Francesc Meseguer.
Toni Gomila i Rafel Durán. Foto: Francesc Meseguer.